CAT-EXTxI + assemblea CAT-EXT

CAT-EXTxI + assemblea CAT-EXT
Catalunya Exterior per la Independència, assemblea sectorial-territorial de l'ANC per a la Catalunya Exterior

divendres, 18 de novembre de 2011

Enric Garriga Trullols, President de l'IPECC i del CAOC, mor als 85 anys





Fotografia (d’esquerra a dreta):

Enric Garriga Trullols, la seva esposa Núria Bayó, i els expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol, Heribert Barrera i Joaquim Xicoy durant el sopar commemoratiu del XXVè aniversari de la fundació de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), celebrat l’any 2003.











Enric Garriga i Trullols onejant la bandera occitana el dia de la restitució de les 4 columnes catalanes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, el 27 de febrer de 2011.






Una vida al servei de Catalunya i Occitània

El president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC), Enric Garriga Trullols, ha mort a Barcelona als 85 anys. L’enterrament serà demà dissabte, dia 19 de novembre, a les 4 de la tarda, al Tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona (Scala Dei, 17-37).

Enric Garriga Trullols, enginyer químic de professió, va consagrar la seva vida a treballar per la independència de Catalunya, i ho va fer de múltiples maneres. Des de la seva col·laboració continuada amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes fins a la participació activa en fòrums i plataformes, sempre amb l’objectiu de conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d’acció de l’independentisme.

En paral·lel a la seva activitat política, i en la mateixa direcció quant als objectius, Enric Garriga Trullols va participà al Congrés de Cultura Catalana (1975-77). Poc després de finalitzat aquest Congrés, en el qual treballà en l’àmbit de projecció exterior, fundà juntament amb altres persones, l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), des d’on ha desenvolupat una tasca ingent de promoció internacional de la cultura catalana a través d’accions molt diverses, com ara la creació i l’impuls de les XXIII edicions dels premis Josep Maria Batista i Roca celebrades fins ara, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l’Argentina, Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l’expansió catalana a la Mediterrània, i les petjades catalanes, a Centreuropa i a Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes.

El 1977 participà activament en la fundació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), entitat consagrada al foment de les relacions entre les cultures i els pobles occità i català. Durant els darrers 34 anys ha dut a terme un treball constant d’apropament entre Catalunya i Occitània, pel qual ha estat reconegut àmpliament a Occitània. Entre moltes altres iniciatives, i amb dedicació constant, ha estat el creador i impulsor de les XXXIII edicions de l’Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur, celebrades fins ara; les XXIV edicions de la Pujada al Port de Salau per la llengua i l'amistat occitano-catalana; o les XIV edicions de la Dictada Occitana a Barcelona. Va participar activament en els darrers trenta-set anys a l’Escola Occitana d’Estiu, a Vilanova d'Olt. Durant els darrers cinc anys ha impulsat la Missa Occitana a Prats de Rei; va impulsar les classes d’ensenyament de l’occità a Barcelona, i va participar activament en la tramitació de la Llei de l’occità. Era membre de l’Institut d’Estudis Occitans.

La Independència i la unitat dels Països Catalans
Enric Garriga fou un defensor i un eficaç divulgador de la llengua, la cultura, la història i la unitat dels Països Catalans. Per ell, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent i l'Alguer, formaven una unitat indestriable: la nació catalana. El seu objectiu prioritari, tant a la seva trajectòria dins l'IPECC i el CAOC com a la seva participació en plataformes polítiques, cíviques i culturals, fou sempre conciliar voluntats i unir esforços per aconseguir la unitat d'acció de l'independentisme.

« No sols hem d'explicar que tenim una llengua, una història, una cultura i unes celebritats, el que s'ha de saber, és que volem la independència. »
— Enric Garriga Trullols: entrevista al bloc l'Arbre de Darwin.

Agitador cívic i divulgador de la història

Enric Garriga deia en un discurs que, "com a persona nascuda l'any 1926, he viscut tota mena de situacions i règims polítics, majoritàriament bel·ligerants amb la realitat del nostre poble". I, mai, ni en les èpoques més dures de la dictadura franquista, no va defallir en la seva lluita catalanista, occitanista i defensora dels drets dels pobles. I aquest fet, la persistència en la lluita, tot i que vinguin mal dades a la vida, per a l'Enric era un valor definitiu.

Enric Garriga Trullols tenia clar que l'assoliment de la plenitud de la nostra nació passa per l'eixamplament de la consciència nacional i que en aquest sentit és important fomentar el coneixement de tots els valors que conformen la nostra nació. Per això va desplegar una incansable activitat com a agitador cívic i divulgador de la història, organitzant centenars d'activitats com ara visites culturals i històriques, commemoracions de dates de significació patriòtica i erecció de monuments i plaques commemoratives. L'escenari de totes aquestes activitats no era únicament l'interior dels Països Catalans, sinó a tot el món, gràcies a les intenses relacions que tenia amb els casals catalans de l'exterior.

Entre les principals activitats impulsades des de l'IPECC, destaquen la creació i l'impuls de les vint-i-tres edicions dels premis Josep Maria Batista i Roca atorgats pel treball per la llengua i la cultura catalanes a l'exterior, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l'Argentina, Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l'expansió catalana a la Mediterrània i les petjades catalanes, a Centreeuropa i a Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes.

A aquestes activitats cal sumar-n'hi d'altres, com les que realitzà a la Catalunya del Nord, l'impuls per a l'erecció dels monuments a Pau Casals a Angulema (França), a Wolfenbüttel (Alemanya) i Rosario (Argentina) i a Josep Carner a Brussel·les; les Jornades catalanes a Nàpols (1999), a Croàcia (2005), a Sèrbia i Romania (2009) i a Budapest (2010); els viatges d'interès històric com els relacionats amb la Guerra de Successió a Darmstadt (1997), Viena (1998), Budapest (1998), Hongria (2002) i Utrecht (2003); els viatges d'interès històric relacionats amb l'expansió catalana a la Mediterrània a Còrsega (2002), Sicília (2001), Malta (2004), Xipre (2006), Rodes (2007) i Puglia i Calàbria (2008); les visites a casals catalans com els del Canadà Costa Est i el Quebec (2006), Sant Petersburg (2006), Canadà Costa Oest (2007), Luxemburg i Treveris (2008), els Estats Units (2008), Lausana (2008), Eslovènia (2009), Alemanya (2009) i Suïssa (2010); l'organització i l'assistència a commemoracions anuals com el Retrobament a Prats de Molló-Homenatge a Francesc Macià, la Trobada al Coll de Manrella-Homenatge a Lluís Companys, el Corpus de Sang a Barcelona, la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Montserrat, la Diada del Pi de les Tres Branques, l'Aberri Eguna a Gernika (País Basc) i el Dictat Català a Perpinyà.

Defensor de l'occitanisme

La seva altra gran passió era la solidaritat amb la nació occitana. Des del CAOC va portar a terme una tasca ingent en favor de la nació germana i del seu renaixement lingüístic, cultural i cívic. També es compten per centenars els projectes i actes que va organitzar en la via de l'agermanament catalano-occità, alguns tan importants com el que va acabar sent l'Eurocongrés 2000, o la seva intervenció decisiva en la tramitació de la Llei de l'occità promulgada pel Parlament de Catalunya el 22 de setembre del 2010. Són múltiples les activitats que ha promogut a Occitània: jornades occitano-catalanes arreu de tota la terra occitana, sempre a la recerca de fer ressorgir el sentiment occità passiu de la gent, a través d'organització de visites i activitats culturals, d'actuació d'artistes i sempre donant suport als occitanistes que treballen per la recuperació de la seva llengua. Quant als catalans, a través d’aquests viatges, ha estat l'oportunitat de conèixer la geografia, la història i la humanitat d'aquesta terra i d'aquesta gent amb qui estem lligats històricament i cultural. Des del CAOC, va ser el creador i impulsor de les trenta-tres edicions de l'Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur, celebrades fins ara; les vint-i-quatre edicions de la Pujada al Port de Salau per la llengua i l’amistat occitano-catalana i les catorze edicions de la Dictada Occitana a Barcelona. Va participar activament en els darrers trenta-set anys a l’Escola Occitana d’Estiu, a Vilanova d’Òlt. Durant els darrers cinc anys, ha impulsat la Missa Occitana a Prats de Rei i va impulsar les classes d'ensenyament de l’occità a Barcelona.

Un llegat que cal continuar

El llegat que Enric Garriga Trullols ens ha deixat en el seu traspàs és un llegat de lluita eficaç a favor de la nació catalana i la nació occitana, feta des d'arran de poble i amb una incansable tenacitat. Avui, amb la seva mort, podem veure la seva tasca com una obra gegantina, de la qual resten com a testimoni una multitud de conferències, articles, intervencions en actes públics i discursos, molts dels quals es conserven de forma escrita i que constitueixen un llegat que caldrà posar en valor en el lloc i el moment oportuns perquè no es perdin i puguin continuar fent el seu efecte positiu en l’àmbit sobiranista català i en de les relacions fraternals de Catalunya amb Occitània. Els qui hem seguit la seva estela no podem deixar perdre el seu llegat, ans al contrari: n'hem de prendre exemple per donar-li continuïtat i arribar a fites cada vegada més altes. Aquesta serà la millor manera d'honorar-lo i de fer alhora que aquells objectius de Catalunya, Països Catalans, Independència i Occitània que ell duia al cor i pels quals tant va treballar esdevinguin cada vegada més una realitat palpable. Enric Garriga Trullols fou un patriota exemplar que va dedicar tota la seva vida a servir la causa nacional catalana, tant des de la seva activitat pública com en el seu esforçat i continuat treball a l'ombra. Els qui el sobrevivim i compartim els seus anhels, l'hem de servar en la nostra memòria i prendre la seva figura i la seva trajectòria com un model exemplar. Si avui l'abraçada fraternal entre catalanistes i occitanistes té un nom, aquest nom és el d'Enric Garriga Trullols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada