CAT-EXTxI + assemblea CAT-EXT

CAT-EXTxI + assemblea CAT-EXT
Catalunya Exterior per la Independència, assemblea sectorial-territorial de l'ANC per a la Catalunya Exterior

dimecres, 15 de juny del 2011

El cas dels catalans

El dilluns 13 de juny a la tarda de 2011 s'ha anat a la ciutat de Londres a fi de fer el lliurament, al Parlament de Westminster, del conjunt de les adhesions recollides durant els tres mesos de la campanya 'Tots a Westminster, el cas dels catalans' (12661 persones, 150 entitats).

Què és això de "El cas dels catalans"?

El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte pel qual la corona anglesa prometia "la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis del Principat", en moments en què la nació catalana lluitava contra els exèrcits espanyol i francès per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, malauradament, no va complir el seu compromís i deixà el poble català a la seva sort, en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Ja el mateix 1714 diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que s'anomenà "el cas dels catalans".

El 14 de juliol de l'any 2010, catorze diputats al Parlament de Westminster representants dels pobles del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur i esdevenir un poble lliure entre els pobles lliures de la terra.

Com a mostra de reconeixement i d'estimació s'ha endegat una campanya de recollida d'adhesions a través de la xarxa d'Internet, en una primera fase fins el 12 de juny, i, en una segona fase, presencialment, per tot el territori fins la primavera, les quals seran lliurades als diputats. El dia 13 de juny una representació de catalans en nom de les entitats impulsores i de diverses organitzacions polítiques, cíviques i culturals fou rebuda pels diputats signants de la moció al Parlament de Westminster els quals hom invità a venir a Catalunya per rebre un just homenatge del poble català i de les seves primeres institucions.

Per això convidem tothom a adherir-se al manifest adjunt i fer-lo extensiu a totes aquelles persones que vulguin expressar l'agraïment pel suport rebut, per a la qual finalitat creiem que és molt important poder presentar el nombre màxim d'adhesions possible. L'èxit d'aquesta campanya, n'estem segurs, suposarà l'inici d'una nova etapa que s'ha de cloure amb el reconeixement internacional de la nació catalana.

Declaració a Westminster

Als membres de la Cambra dels Comuns del Parlament Britànic,

IL·LUSTRES SENYORS,

________Williams, Hywel _________Llwyd, Elfyn_________Edwards, Jonathan
_________Wishart, Pete_________MacNeil, Angus___________Weir, Mike
________Lucas, Caroline _________Hosie, Stewart _________Whiteford, Eilidh
________George, Andrew ________Hancock, Mike _________McDonnell, John
_________Durkan, Mark __________Hemming, John

Il·lustres Senyors Diputats,

Els Diputats, els altres càrrecs electes, les entitats i els particulars sotasignats, reconeixem l’alta significació de la Moció que vau presentar el dia 14 de juliol de 2010, el text de la qual és el següent:

«Aquesta Cambra constata que més d'un milió de persones varen assistir a la protesta de Barcelona del 10 de juliol de 2010 a favor dels drets de Catalunya; acull amb satisfacció la continuïtat del debat sobre la constitució de Catalunya; accepta que Catalunya és una nació; reconeix que els resultats de les consultes sobre la independència han obtingut una majoria favorable; mostra la preocupació pel fet que la voluntat democràtica del poble de Catalunya expressada al referèndum del 2006 sobre l'Estatut d'Autonomia fou desautoritzada pel poder judicial de Madrid en sentència de juny de 2010; fa palesa la seva afegida preocupació de que futurs desenvolupaments constitucionals a Catalunya que tinguin lloc amb el suport del govern i el poble de Catalunya topin amb revisions judicials per part d'organitzacions que no són neutrals ni independents; i reclama que l'Estatut del 2006 sigui dut a terme tal com fou referendat a les urnes i que es reconegui als residents de Catalunya el dret a determinar democràticament el seu propi futur.»

Us manifestem el nostre profund agraïment per aquesta vostra actuació que valorem com una mostra de la solidaritat de les nacions d’Anglaterra, d’Escòcia, de Gal·les i d’Irlanda envers la nació catalana, i com un exemple per a una Unió Europea que desitgem que esdevingui una veritable unió de pobles lliures.

GRÀCIES, THANK YOU, DIOLCH


Més informació a www.casdelscatalans.cat

divendres, 10 de juny del 2011

Viatge a la Catalunya Nord (Elna-Argelers, 15.05.2011)

Homenatge davant del memorial de destrucció i matança de la població, en presència del regidor de l’Ajuntament, en Terenci Vera-Grau, el Sr. Garriga Trullols i l’amfitriona Daniela Grau Humbert

En primer lloc vam assistir a una missa en català en memòria de la població d’Elna massacrada dins la catedral per les tropes de Felip III l’Ardit, rei de França; amb la complicitat del seu propi monarca, Jaume II, rei de Rosselló i Mallorca; tal com va deixar escrit Bernat Desclot en la seva Crònica. En sortir comprovàrem senyals que encara es conserven de carreus de la porta d’entrada esbotzats pel foc.

Continuàrem al jardí del claustre on es va realitzar un acte d’homenatge a la ciutat assetjada i incendiada (22-25 de maig de 1285) per l’exèrcit croat de Perpinyà. Havent dinat vam fer una visita a la catedral: un monumental edifici romànic de tres naus (s. XIII) i el claustre que conserva en bon estat els arcs de mig punt i els capitells de les quatre galeries (s. XII-XIV).

Exposició a l’interior del mas de l’Abat

El Castell de Valmí va ser adquirit, el 1930, per Víctor Peix, avi de l’actual propietari, Bernard Carbonell. El 1939, Víctor Peix que dirigia una destil·leria a Millàs va saber que al camp d’Argelers hi havia molts artistes i va demanar permís a les autoritats franceses per acollir els artistes al mas de l’Abat, situat al costat del Castell. Va ser així com els artistes refugiats van poder sortir del camp. A la visita que vam fer al mas hi havia una exposició de fotografies del camp d’Argelers, l’escultura “La retirada” símbol de l’èxode dels republicans en el seu camí cap a França. També es conserven en aquest lloc tot un munt de restes de tota mena d’objectes trobats al camp.

Als jardins del Castell de Valmí, Enric Garriga Trullols va fer un breu parlament per homenatjar als catalans il•lustres defensors de la nació i la llengua catalana, com abans havia fet Esteve Albert, poeta, historiador i promotor cultural, aquí vam poder veure la placa de terrissa sobre la qual es podia llegir el poema de Joan Amade “Credo Vell i Sempre Nou” un credo laic que acaba dient “Crec a la bellesa de la terra catalana”.

Acte d’homenatge amb la nostra amfitriona, l’alcaldessa d’Argelers i el Sr. Garriga Trullols

El nostre periple va continuar pel cementiri dels refugiats del camp d’Argelers, un cementiri on no hi ha ningú enterrat. Només hi ha un senzill mausoleu que té una làpida pels quatre cantons amb les llistes de noms dels refugiats que van morir al camp. En aquest lloc la nostra guia i amfitriona ens va presentar a la poeta i conta-contes Cyprienne Detuyat que acaba de publicar a un llibre de contes en versió bilingüe català-francès amb el títol Contes de ma grand-mère, Ed. Catacric i Catacrac.

El darrer destí del nostre viatge va ser la platja d’Argelers a la qual vam accedir pel lloc on era l’entrada al camp. En aquest punt s’eleva un petit monòlit de pedra amb una inscripció en memòria dels republicans espanyols morts al camp.

Cyprienne Detuyat davant del mausoleu d’Argelers

Nota 1: Els nostres amfitrions, en diferents moments del recorregut històric ens van explicar com a l’estat francès s’ha amagat la història, i vam poder constatar o comprovar alguns dels senyals indicadors de la manipulació història. A la Catalunya del Sud també ens ha estat robada la nostra història i hem de repensar-la, tornar a estudiar-la des d’una nova visió nacional, com ja està fent l’Institut Nova Història.

Nota 2: Vuit dies desprès d’aquest viatge, el 23 de maig 2011, ha mort la fundadora de la Maternitat d’Elna (novembre 1939), Elisabeth Eidenbenz, la dona que va acollir els Nens de la Guerra Civil Espanyola, fills de refugiades que eren als camps de concentració propers.

dijous, 2 de juny del 2011

S'han acabat les consultes al Principat

Una de les decisions que s'han pres a Barcelona en la Conferència Nacional per a l'Estat propi (celebrada el passat 30 d'abril), va ser la de cloure el procés de les consultes al Principat. Ja teniem clar que, amb les consultes de l'onada del 10A (amb Barcelona ciutat i Blanes, com a poblacions més importants), aquest punt era gairebé final. Ha estat el plenari que ha decidit a petició del Secretariat que, d'ara en endavant, tots aquells pobles que decideixin fer una consulta sobiranista s'hauran d'espavilar una mica més pel seu compte, ja que no podran comptar amb el recolzament informàtic, ni paperetes unificades impreses, ni cartells, etc. La logística que es preparava per a cada onada i el personal que es desplaçava poble per poble o al qual es podia localitzar, només serà disponible per a consultes puntuals.

Després d'unes 550 consultes arreu i de gairebé un 1000000 (milió) de participants en elles, tant al Principat com fora d'ell, el balanç és molt positiu. Però no ens hem de quedar aquí. La nostra fita és molt més ambiciosa, ja la sabem tots.

L'objectiu, des d'ara, és el desenvolupament de totes les eines i materials, així com la divulgació d'aquests per tot el territori i arreu, per a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana la propera tardor o el proper hivern, de cares a assolir el més aviat possible l'Estat Propi.