84 - 21, Una clausura solemne

El Parlament de la IX Legislatura plega amb 21 diputats anti-demòcrates que neguen el dret a decidir

Es tanca una legislatura i s'obre un dels processos més transcendents de la història de Catalunya. Amb 84 vots a favor –CiU, ERC, ICV, Solidaritat, Ernest Maragall del PSC i el diputat no adscrit Joan Laporta–, 25 abstencions –socialistes– i només 21 en contra–, el Parlament va aprovar ahir que, al llarg de la legislatura que s'encetarà després dels comicis del 25-N, se celebri un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya. La cambra catalana, doncs, va posar la primera pedra palpable del camí cap a l'estat propi que ha emprès el president de la Generalitat, Artur Mas, en constatar la nul·la predisposició del govern espanyol a negociar el pacte fiscal.

-------------------------------------------------------------

El Parlament aprova fer una consulta d'autodeterminació en la pròxima legislatura amb el suport de CiU, ERC, ICV i SI

El PSC s'absté però defensa el dret a decidir “legal”

El Punt Avui, 28/09/12 07:24 - BARCELONA - ODEI A.-ETXEARTE

El Parlament, abans de dissoldre's per a la convocatòria d'eleccions anticipades, va aprovar ahir la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació “prioritàriament” durant la pròxima legislatura. Era el final del mandat més curt, però també marcava un principi. El repte de la política catalana durant els pròxims quatre anys serà permetre que “el poble de Catalunya pugui determinar lliurement” el seu futur a través d'una consulta convocada pel govern. Artur Mas s'ha compromès a fer-la si els ciutadans li revaliden el càrrec a les urnes el 25-N, tant si l'Estat l'autoritza com si no. L'avís ha posat en alerta La Moncloa, que s'hi oposa frontalment i té a punt les armes constitucionals. ERC, que va pactar la proposta amb CiU, s'ha erigit en principal vetlladora perquè Mas compleixi amb la paraula donada.

La consulta es va aprovar amb una majoria absolutíssima, de gairebé dos terços, que van engrossir ICV-EUiA i SI, i els diputats Joan Laporta i Ernest Maragall, que es va tornar a desmarcar del PSC. Els socialistes van fer un pas endavant a favor del dret a decidir, però no van arribar a fer pinya amb el bloc del sí. Es van abstenir en la votació. Els de Pere Navarro van presentar una proposta pròpia a favor d'un referèndum o d'una consulta acordada “en el marc de la legalitat”. L'esment a la “consulta” no figurava en la proposta inicial. Va sortir d'una llarga reunió del grup parlamentari per evitar desmarcaments i hi afegeix un accent d'ambició nacional: obre la porta perquè els socialistes puguin avalar una convocatòria emparada per la llei catalana de consultes. Aquesta norma, encara pendent d'aprovació i que s'hauria de tornar a tramitar en la pròxima legislatura, intenta esquivar el requeriment del vistiplau estatal que sí que exigeixen els referèndums...

És així com el PSC va intentar marcar perfil propi en un Parlament polaritzat entre els partidaris i els detractors del referèndum. “No som els del tot o res, som la tercera via”, va insistir Rocío Martínez-Sampere, portaveu adjunta dels socialistes. Els de Pere Navarro malden per no situar-se al costat del PP i Ciutadans en el terreny nacional.

Saltar la paret

"Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera, mentrestant, exerceixen de guardians de la Constitució en un Parlament cada cop més disposat a exercir la seva sobirania, la delegada pel poble català, per sobre de l'espanyola. CiU i ERC, les més disposades a saltar la paret, van tombar una proposta del PP que buscava un compromís de la cambra per ajustar la seva activitat “al marc constitucional”. El PSC i ICV es van abstenir. Més enllà de l'anècdota, la votació evidencia el forjament d'una àmplia majoria disposada a vulnerar la Constitució per iniciar una “nova etapa basada en el dret a decidir” dels catalans. El camí s'obre un cop constatat que l'intent d'encaix amb l'Estat espanyol “és una via sense recorregut”, segons diu la resolució aprovada.

“El moment i el país ens reclamen que ens posem d'acord”, va remarcar el portaveu adjunt de CiU, Ramon Espadaler. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, va seguir la votació des de la tribuna de l'hemicicle, quan feia poc més de dues setmanes de la manifestació que ha trasbalsat amb més força el ritme de la política catalana. Unes 400 persones s'hi van concentrar a les portes per reivindicar la independència.

Arrest d'Alamán

El ple també va aprovar una iniciativa de Solidaritat, amb el suport d'ERC i ICV, que reclama l'“arrest immediat” i el processament del tinent coronel d'infanteria Francisco Alamán Castro, que va amenaçar Catalunya amb una intervenció militar si s'independitza.

També va prosperar un text d'ERC que recull la preocupació del Parlament per la projecció internacional de Catalunya “en el procés de construcció d'un estat independent”. Considera fonamental potenciar les delegacions a l'exterior i traçar una estratègia de comunicació internacional. La presidenta de la cambra, Núria de Gispert, va cloure la sessió amb una glossa: “La Catalunya d'avui que està dempeus necessita un Parlament dempeus.”